♬ miqUi: le compositeur

2011-10-04T14:52:00.001-07:00

L'art és una pràctica simple, com quelcom treball artesanal, no menys important que aquells treballs que s'hi fan sobre la madera, l'aigua, el fem o la vida social contemporània.

Però l'art, sobre tot és un art que es mereix un respecte; un respecte de cadascú amb la teua integritat intel·lectual i la teva honestedad has de construir, poc a poc, dia a dia, independentment del que la resta opine, pense, sempre que les teves obres i tu es pugau mirar als ulls, estaràs en un punt de honestedad artísitca.

I com a honestedad, també hi ha que infringir-la als grups; grups amb els que realitzes tasques. És de miserables no prendre amb seriositat els teus alumnes, especular-los amb una mentida, o traicionar la feina de tot un grup.
Això és el que ha passat amb el Documental Magritte, amb el que vaig fer una estrena i que demà mateix s'estrena a les 20:00 hores a l'IFV, a València, i a la estrena de la qual no aniré.

hi ha que tindré honestedad i ser una persona agraïda amb la gent que ha treballat per tú i amb tú, colze a colze, independentment que ja ara mateix ja no hi treballeu junts, pel motiu que hi siga.

És de persones míseres, i d'una misèria personal immensa ser tant dolent, poc agraït per que jo, el compositor em tinga que assabentar-me per la premsa ara ja fa un més. Sort que ja les males llengües ja els descriuen i els destapen com el que són. L'avaricia, a la fí, es torna merda impreganda en cada part de la pell de cadascú. Magritte, longa vita.

Col·laboració a Vilaweb per la retallada al sector musical valencià

2011-09-24T05:23:00.000-07:00

Extracte de Vila Web
________

Els centres de música valencians tornen a mobilitzar-se contra la retallada en el sector

'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran de tancar l'any que ve', explica el compositor i professor Miquel Àngel Múrcia

'Els centres de música obriran dilluns amb la incertesa de si podran acabar el curs o no', diu a VilaWeb el compositor i professor del Taller de Música Jovede València Miquel Àngel Múrcia. La retallada del 54% del finançament dels centres autoritzats de música fa perillar-ne el futur, i per això la plataforma que aplega aquests centres (PLACEMA) ha convocat, amb el suport de l'oposició, la Federació de Societats Musicals i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Conservatoris, una manifestació a favor de l'educació musical i per reclamar un finançament adequat. La marxa surt a les 11.30 de la plaça de la Mare de Déu de València.

La plataforma va reunir-se el mes passat amb tècnics de Conselleria, després de demanar en quatre ocasions de fer-ho amb el conseller d'Educació José Císcar, 'però només en va treure bones paraules, i a hores d'ara tot continua igual', explica Miquel Àngel Múrcia, que recorda que enguany, el finançament s'ha retallat en un 54%, fet que ha comportat que no s'hagi renovat una part del professorat i que hi hagi menys places. Concretament, la retallada amenaça 1.200 llocs de treball i la plaça de 8.500 alumnes en més de 200 municipis.

'Volem que es plantege l'impacte que tenen aquestes retallades'. Múrcia posa l'exemple del conservatori públic de Torrent, que havia rebut 162 sol·licituds per cursar ensenyament elemental i només n'ha pogut admetre 24. 'La Generalitat ha d'entendre que els centres autoritzats de música compleixen una funció social i supleixen el sistema públic; no es pot permetre que es retalle el finançament', diu el músic i compositor.

Els salaris dels professors, que l'any passar ja es van reduir un 10%, s'han retallat enguany un 20%. Aquesta situació, que Múrcia qualifica d'insostenible, fa que el futur no sigui gaire esperançador: 'Si el govern no rectifica, la meitat de les escoles hauran d'abaixar la persiana l'any que ve', i això posa en perill el teixit musical del País Valencià, tenint en compte que els centres autoritzats depenen sobretot dels ajuts públics. 'Aquests centres formen part del teixit musical del país; no poden aplicar la tisora en una qüestió tan important com la música'.

Com que les reunions amb la Generalitat no han dut enlloc, la PLACEMA ha tornat a cridar a les mobilitzacions.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3931463/20110924/centres-musica-valencians-tornen-mobilitzar-retallada-sector.html

formspring.me

2011-09-20T13:57:00.001-07:00

Ask me anything / Pregunta el que vulgues! Em reserve el dret a no contestar-te!!! ha ha http://formspring.me/miquimusica

La Tara Catarsica

2011-09-17T04:55:00.000-07:00

Una gosa.
Una catarsi.
Una especulacio infinita de fins on pot arribar el poder els forts i dolents sobre els cors que estan a plena borrasca a l'interior de la mar.

Com una gosa pot ser tant poderosa, canviant.

Com un home, de bon cor i humilt pot convertirse en un esser completament dominat per els mals sentiments. No hi asistire, pero m'han convidat?

Rèquiem Industrial de La Tara

2011-09-05T06:12:00.001-07:00

Molt prompte.

formspring.me

2011-09-03T04:57:00.001-07:00

Ask me anything / Pregunta el que vulgues! Em reserve el dret a no contestar-te!!! ha ha http://formspring.me/miquimusica

formspring.me

2011-08-31T04:03:00.001-07:00

Ask me anything / Pregunta el que vulgues! Em reserve el dret a no contestar-te!!! ha ha http://formspring.me/miquimusica

Nova entrevista als mitjans amb l'assumpte de Josep Melcior Gomis.

2011-08-07T17:07:00.000-07:00

Aci us la deixe.

Antigues notícies que es quedaràn aci,

2011-08-07T08:28:00.000-07:00

2011/06

CIRCLE ART

Miquel Ángel will participate an interuniversity cycle in the cycle of vanguard Circle Art., dances, theater, contemporary music, that will travel by diverse European universities. For more info www.circleart.tk

The opening of Miquel À. Murcia will take place next to Maribel DOménech in an video art next the 30 of May in the Paraninfo of the UPV.

2011/05

COMPROMIS AMB LA CULTURA

The composer has organized a cycle of electroacústica music in the city of Ontinyent where diverse works of Valencian composers will be worn for the first time.

In addition, rescued works of the Gomis composer will be able to be listened.

2011/02

miquel a . MÚRCIA IN FESTIVAL DU COURT METRAGE OF THE FONTAINE, DIJON, FRANCE

Audio-visual work SIMA of Producciones451 with B.S.O of Miquel Àngel Murcia i Cambra will compete to the official section of the festival fontaine du court- Festival du court metrage of the Fontaine next 5/03/2011.

2010/04

GETSEMANI 519" IS PUBLISHED

The first edition of the quintet of Wind of the ontinyentí composer can already be found in the musical shops and libraries of conservatories of the State. It has been the official date of exit to the market this 23 April of 2010.

Moreover the score can acquire European on-line of SheetMusicPlus or the British d'arezzomusic.com them on the page

Moreover, it will be distributed by libraries of the main conservatories of the Spanish State; moreover they can be bought with paper, as well as with PDF.

The telephone to make the order is a Pellicle 34-93-7257052 either on the same flat web page of www.lamadeguido.com or from this same flat web page of the composer.

MIQUEL ANGEL WILL BE THE 12, 13 I 14 MARCH iN THE II CONGRESS OF STUDIES OF THE VALLEY D'ALBAIDA in the CITY OF THE OLLERIA

Miquel Àngel will set forth a work about the national consciousness and the composer Josep Melcior Gomis. On Saturday the 13th March the musician of Ontinyent will be at 09:45 in the high school Vermellar showing and presenting his report. This is the Second Congress where the composer participates in valldalbaidines lands.

2010/03

THE COMPOSITION STARTS FOR THE OFFICIAL DOCUMENTARY OF THE MUSEUM

MAGRITTE

May of 2010 for their première will be the foreseen date. The documentary produced for Productions 451 and with the collaboration of the Atelier, has been concluded now in April. Miquel À. Múrcia has relased the music of 20 minutes set to music of the documentary about the life of René Magritte.

2010/03

NEW ARTICLE|ITEM IN THE PERIODICAL Of ONTINYENT written by the musician.

"CULTURAL FAILURE WITHOUT PALLIATIVES".

Already disposable in the periodical of Ontinyent in the section of the item of the week and in my blog also: http://miqueluxu.blogspot.com

2010/02

MAGRITTE. DROLE DE BONHOMME in the BERLINALE 60th.

The teaser of Official Magritte that has carried out the soundtrack will be in the berlinale 60º, the prestigious festival of European cinema.

2010/02

NEARBY PUBLICATIONS WITH THE CATALAN PUBLISHING COMPANY "LA MA DE GUIDO S.L."

The directed Catalan publishing company for Llorenç Balsach, composer of Sabadell will be the attendant of the nearby publications of the composer of Ontinyent. At present people are working to advance and to specify these works. Before the summer Miquel À. Múrcia might have three works of music printed in the street.

2009/12

EDITION OF "QUADERN DE RECERCA" CONFIRMED FOR THE NEXT MARCH OF 2010.

The editorial rivera S.L. it has confirmed that in March it will be the date of publication of the QUADERN DE RECERCA, the quintet of Miquel Àngel. The versions in Pdf, the contract and the proposals of the one that will be the first score of miquel have already prepared angel to themselves in the market of the printed music.

2009/12

TEASER MAGRITTE. DROLE DE BONHOMME IN THE OFFICIAL WEB SITE.

You can see it on the section of Audiovisual of this web page. The Teaser of MAgritte is the Official Trailer that it precedes in the Official Documentary that is foreseen it makes the debut in May of year 2010.

2009/11

MIQUEL ÀNGEL WORKS AGAIN WITH SÁNCHEZ-VERDÚ I THE

INSTRUMENTAL GROUP OF VALENCIA.

The works are inserted in the II seminar of Permanent Composition.

formspring.me

2011-07-22T03:42:00.001-07:00

Ask me anything / Pregunta el que vulgues! Em reserve el dret a no contestar-te!!! ha ha http://formspring.me/miquimusica

formspring.me

2011-07-11T03:43:00.001-07:00

Ask me anything / Pregunta el que vulgues! Em reserve el dret a no contestar-te!!! ha ha http://formspring.me/miquimusica

Noves partitures que viatjen cap a EUA!

2011-07-05T08:49:00.000-07:00

Ja hi ha partitura del meu treball amb Leonardo Balada.

CIRCLE ART CONCERT 1

2011-05-31T07:02:00.001-07:00

Aquí us deixe les fotos del CIRCLE ART :D Concert 1

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

2011-05-11T02:46:00.000-07:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Quan els llumS s'apaguen...

2011-05-06T06:46:00.001-07:00

Tant si val, si t'inspires en Magritte, en Dalí, o en Escher. La veritat, és que allò més important de ser "artista", paraula que em repugna, allò que té ser un artesà de l'expressió, quede amb un compromís vital. Que importa que tingues múltiples referències argumentals a la teva obra, si després ets un dèspota, un hipòcrita, una persona descompromesa amb la seva realitat, o una persona interessada en absorvir les virtuts de la resta pel teu propi benefici?

Tant si val. Quan els llums s'apaguen, comença la funció. Però prompte l'anima i el Karhma s'hi senten descompensades. Prompte, a la llum de la matinada, t'en adones que la teva obra pot ser molt bella, però està plena de taques de sang de la gent a la que has sacrificat per arribar-hi.

Els vertaders artesans de l'art, són aquells que no s'aprofiten de gent per la seva glòria personal. Tant si val. Llums i Acció.

AUDICIONS DE AHIR I DE HUI. TRADICIó i AVANTGUARDA,

2011-04-29T04:43:00.000-07:00

6 DE MAIG | 19:00 HORES | SALA GOMIS (ONTINYENT) |

AUDICIONS D'AHIR I HUI.

TRADICIONS I AVANTGUARDA.

PART 1

______

TRADICIÓ : Audició Inèdita de les peces de GOMIS

interpretades pel concert del Cicle de Cambra de l'Orquestra i Cor

de RTVE del 26/03/2011

programa:

J. M. Gomis (1791-1836)
La Nuit de Noël 5.22
La Carême, 4.43
La Primavera 6'57
L'Inverno 12'50

INTERPRETEN:

B. Gómez, M. Caamaño, M. Mediano, C. Cordón, A. Viribay

________________

PART 2

AVANTGUARDA : Audició de Música Electroacústica de Joves Compositor@s Valencian@s.

programa:
*La sombra del perro. Isabel Latorre Sáez (estrena absoluta)
*Desarmonías. Paula Traver-Navarro
*pia-NO. Miquel Àngel Múrcia i Cambra
*Ayurveda. Esther Fito Navalón (estrena absoluta)

AL FINALITZAR TINDREM UN PETIT REFRIGERI A LA SALA GOMIS D'ONTINYENT

SOON 30/05/2011 knitting and sounds. Aracne's process UPV CIRCLE ART, MARIBEL DOMÈNECH i M.A.Múrcia

2011-04-22T10:23:00.000-07:00

Molt prompte, en CIRCLE ART, el 30 de Maig, estrenarem Maribel Domènech i jo l'obra knitting and sounds. Aracne's process , media, instal·lació i música electroacústica.

In a moment, in CIRCLE ART, the 30 of May, we will wear for the first time Maribel Domènech and I build it “knitting and sounds. Aracne's process”, media, installation and electroacustich music.

Très bientôt, en CIRCLE ART, le 30 mai, j'étrennerons Maribel Domènech et l'oeuvre « knitting and sounds. Aracne's process », moyenne, installation et musique electroacustich

traducció el manifest "Indigneu-vos" Stephane Hessel

2011-03-26T11:47:00.000-07:00

93 anys. És ben bé l´última etapa. La fi no és massa lluny. Quina sort tinc de poder basar-me en els meus principis dels anys de resistència per a fer aquesta crida.

D´aquestos principis i valors avui tenim, mes que mai, necessitat. Tenim l´obligació tots junts de vetlar per aquelles coses que encara ens fan sentir orgullosos de tenir una societat humana.No volem una societat amb persones sense papers, ni amb expulsions ni gent sospitosa a priori.

No volem una societat on es qüestionen les jubilacions, els avanços en Seguretat Social.

Vetlar contra els mas-media que estan en mans de poderosos. Nosaltres som els hereus del Consell Nacional de la Resistència.

A partir de 1945, després d´un drama atroç, naix una ambiciosa resurrecció en la que les forces del Consell de la Resistència juguen un paper importantíssim. En eixa época es va crear la Seguretat Social amb l´ambició d´assegurar a tots els ciutadans mitjans per a viure en el cas de que siga impossible donar-los treball: ``una jubilació que permeta als treballadors majors acabar dignament la seua vida´´.

Les fonts d´energia, l´electricitat i el gas, el carbó i els grans bancs van ser nacionalitzats.

La idea de retornar al país, els grans mitjans de producció monopolitzats fruit del treball comú, de les fonts d´energia, de les riqueses del subsòl. Era instaurar una veritable democràcia económica i social fent botar el feudalisme econòmic i financer de la direcció de l´economia.

L´interés general deu estar per davant de l´interés particular. El repartiment just de la riquesa creada sobre el poder dels diners.

La Resistència proposa una organització racional de l´economia assegurant la subordinació dels interesos particulars a l´interés general.

Una democràcia de veritat té necessitat d´una premsa independent; la Resistància ho sap, la exigeix defenent la llibertat de premsa, el seu honor i la seua independència del control de l´Estat, del poder dels diners i de les influències estrangeres.

La Resistència crida a ``la possibilitat efectiva per a tots els nostres xiquets de beneficiar-se d´una educació avançada, sense discriminació però les reformes del 2008 van contra estos principis.

Molts joves mestres es van negar a aplicar-la i van vore com els seus salaris foren reduits com a càstig. Senzillament es van oposar a una educació allunyada de l´escola republicana massa al servei d´una societat dels diners sense esperit creatiu i crític.

Abans que Niepce. Obra per al Taller de Música de València dedicada al Grup de Cordes..

2011-03-22T17:46:00.000-07:00

La Primavera de JmGomis

2011-03-16T09:17:00.000-07:00

Tinc el gust de difondre una notícia xicoteta però de gran importància en la recuperació de Josep Melcior Gomis que com bén saps, treballe des de fa anys.

I és que, La mà de Guido, empresa editorial de les meves partitures, ha tret a la llum el quartet vocal LA PRIMAVERA, amb edició crítica al meu càrrec, (miquel à. múrcia i cambra)

És una notícia importantíssima, ja que es tracta de la primera edició privada que una editorial asumeix fer. Cal recordar que totes les edicions fins ara han estat subvencionades per part del ICCMU de la Complutense i realitzades sota el suport del IVM. Per primera vegada, surt a la llum una edició comercial de les partitures de Gomis com a primer pas del llarg camí de recuperació que hem començat.

Espere que aquesta notícia siga compartida amb tú amb l'alegria que es mereix. Gràcies per la teva atenció perqué La recuperació d'un compositor tant important com Gomis mereix la difusió d'aquest treball.

3 anys... .

2011-03-13T15:02:00.000-07:00

II Processó-Manifestació per les víctimes de la corrupció

2011-03-12T04:46:00.000-08:00

Volem viure en un país democràticament de qualitat. Volem que els diners públics siguen ben gestionats. Volem que el govern dels Valencians siga responsable i no despilfarre diners amb empreses d'altes esferes. Volem democràcia, transparència i un president no imputat, lladre i mentider.

Per tot això, vine a la manifestació contra la impunitat front a la corrupció. Allí ens veurem.

WORKING

2011-03-10T14:31:00.000-08:00

Preparant amb café, la meva nova peça Abans que Niepce, per a grup de cordes.

LA MEDITERRANIA

2011-03-03T07:00:00.000-08:00

Miquel À, Múrcia realitza la música per a la plana web de La empresa Líder de La Mediterrània, situada a L'Olleria al País Valencià. Aquest encàrreg ha partit gràcies al equip de disseny de la Medee, amb Silvia Garcia i David Palmer

http://www.lamediterranea.com/novedades.aspx

MIQUEL Á. MÚRCIA IN FESTIVAL DU COURT METRAGE OF THE FONTAINE, DIJON, FRANCE

2011-02-27T15:31:00.001-08:00

Miquel À. Múrcia a Festival du court metrage du Dijon, France

L'oeuvre audio-visuelle SIMA de Producciones451 avec B.S.O de Miquel Àngel Murcie i Cambra convoquera à la section officielle du festival « du court- fontaine Festival du court metrage de la Fontaine du prochain jour 05/03/2011

L'obra audiovisual SIMA de Producciones451 amb Banda Sonora de Miquel Àngel Múrcia i Cambra ha estat admesa i concursarà a la secció oficial del festival "fontaine du court- Festival du court metrage de la Fontaine-d'Ouche, Dijon França. Serà vista i escoltada el 5 de març a les 19:30 en la Maison du Fontaine du court.

soon

2011-02-24T16:15:00.000-08:00

Pròximament...

Soon...

DECLARACIÓ AQUEST BLOG PERSONAL ES SOLIDARITZA AMB EL TANCAMENT DE TV3 I FA SEUA LA DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)

2011-02-18T05:33:00.000-08:00

València, divendres, 18 de febrer de 2011
Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.
Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:
Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel
Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.
Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3
Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.
Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.
Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.
Per tot això, demanem
Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.
Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.
Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.

Ara si demà no.

2011-02-13T15:23:00.000-08:00

Tot és variable.

És fascinant com algú que es cansa de conmocionar-te dient que t'estima i t'admira de cop i volta ja no estigues present. Ja no hi queden referències.

Segons Freud, això significa que aqueixa persona vol esborrar de sí mateixa la seva existència, a la que responsabilitza de moltes errades.

Completament fascinant.

COMUNICAT- INFORMATIVE NOTE

2011-02-09T04:31:00.000-08:00

Miquel Àngel abandona el projecte Thinking About de 451, per diferències insalvables amb la productora Heredia.

Abandonment of the project of Thinking About, producer 451 by unsalvable differences with Heredia.

Abandon du projet de Thinking About, du producteur 451 par des différences insurmontables avec Heredia.

THINKING ABOUT COMING SOON

2011-02-06T14:29:00.000-08:00

(BeatrizHerediaPIC(c)
Soon, In a moment the work of dance and video of Productions 451, with music of Miquel À. Murcia i Cambra.

Très tôt le travail danse et vidéo de Productions 451, avec musique de Miquel À. Murcia i Cambra

HA MORT JORDI ARRUÉ. IN MEMORIAM

2011-01-25T13:53:00.001-08:00

Ha mort l'artista ontinyentí Jordi Arrué als 59 anys. És aquesta una pèrdua irreparable que no podem expressar :(

The artist Jordi Arrué has passed away, to the 59 years, and this lamentable news saddens to us. : (

Est décédé l'artiste Jordi Arrué, aux 59 années, et nous il attriste ces nouvelles regrettables. : (

Amb les mans brutes de pigments i amb les butxaques plenes de pinzells de tota mena de tamanys. Així vaig conèixer per primer cop, ara fa més de 12 anys, a l’artista Jordi Arrué, rodejat de muntanyes de pintures apilades, escultures, de somnis i d’un intens olor d’essència de trementina. Fet i fet, encara el recorde amb exactitud com si fos ahir el dia en que vaig accedir al seu petit “atelier” situat a la vila medieval d’Ontinyent. Ara l’estudi s’ha quedat buït, sens ànima i sens més vesprades d’art. I la cultura ontinyentina s’ha quedat orfa.

Fet i fet, aquests dies la notícia de la seua absència ens ha colpejat durament a aquells que manteníem una relació més enllà del punt professional. Aquestes línies, per tant, són un crit reivindicatiu front al quasi silenci amb que la cultura d’Ontinyent ha expressat la pèrdua d’aquest artista. Tal vegada, a la fi la ciutat està culturalment morta, com ho dessitjaven aquells que la controlen ara.

És dolorós comprovar que ens ha abandonat, sens esperar-ho; un pintor, un escultor, un gravador, un amic: l’artista més polifacètic i compromés d’Ontinyent de les últimes dècades. Arrué estava implicat fortament amb la cultura de la ciutat, no debades presidia l'Associació Font d'Art (a la que va donar una forta empenta) i formava part del grup experimental Col·lectiu La Vila. A més a més, la seua tasca artística estava present en moltes vessants artístiques, des de la pintura, l’art media, les col·leccions de gravats, passant per l’escultura (Frontispici de Sant Francesc a Ontinyent) fins arribar a l’art més popular; els Cabets i els Gegants.

Realitzar una ressenya sobre les seves virtuts artístiques i humanes ens portarien més línies de les que disposem. No obstant, tothom el recorda per aquesta última vessant creativa. Hom el reconeix com el creador dels Cabets, Gegants i el seu garant. Però, cal dir que Jordi Arrué era artísticament molt més i des d’aquesta tribuna d’opinió seria convenient reclamar una exposició integral que recollira les seues creacions. Això no aplacarà la seua absència, però servirà per tal de que la gent puga descobrir el seu talent polifacètic, enllubernador, clar i directe.

Ens ha deixat aquest navegant compromés de l’art, aquell que prové de l’art-artesà, de l’art dels pobles que mai descansa i que es transmet de pares a fills i de fills a nets. Ens ha deixat el fester morocristià, l’home compromés que amb delicada cura pintava els desperfectes dels seus Cabets i Gegants sens demanar res a canvi, el cap d’esquadra al qui li bullia la sang avinguda avall amb una marxa cristiana. Ens ha deixat un bon ésser humà. I l’extranyarem.

Comptat i debatut, avui la cultura d’Ontinyent n’és més pobra i és més buïda (encara més després de l’aspra aixutesa en que l’han convertit). Però sempre, sempre que ballen els Gegants sota la mirada del campanar de la Vila, tornarà a engegar-se el seu record i la seva tasca artística i compromesa. D’això n’estic segur. Mentrestant, sols ens queda un olor insuportable a essència de trementina molt dolorós.

Second CD of "Coleccion-AMEE" includes the music of Miquel À. Múrcia

2010-10-28T06:24:00.000-07:00

my music “piano” including in the second CD of the Amee Collection. It will be released in the city of Tenerife (3-XI) and Valencia (11-XI) More information:

ma musique « piano » y compris dans le second CD de la Collection Amee. Sera étrennée dans la ville de Tenerife (3-xi) et Valence (11-XI) Davantage d'information :

ma música "pia-NO" estarà inclosa al segon CD de la colecció AMEE, i serà estrenada dins del XVII festival internacional de música electroacústica i avantguarda, a Tenerife (3-XI) i a València (11-XI)

Més informació a:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3794552/miquel-murcia-publica-pia.html

http://cronicaopinio.blogspot.com/2010/10/miquel-angel-murcia-al-2n-volum-del.html

Change design editorial page

2010-10-06T04:02:00.000-07:00

I already have personal page in the publishing house mà of Guido. Soon new ideas. Go

J'ai déjà page personnelle dans la éditorial la mà de Guido. Tôt nouvelles idées.

Ja dispose de pàgina personal a la mà de guido. Prompte noves idees.

http://lamadeguido.com/cat_murcia.html

My article for Itamar will not be published in number 3, but in the 4 yes.

2010-08-28T03:37:00.000-07:00

There will be article for east Itamar no year. Some problems have caused that are suspended the editing for this number 3. The article for the Itamar magazine will be published in the number corresponding to year 2011.

Il n'y aura pas article pour Itamar cette année. Quelques problèmes ont provoqué qu'on suspende l'édition pour ce nombre 3. L'article pour la revue Itamar sera publié dans le nombre correspondant à l'année 2011.

No hi haurà article per a la revista Itamar aquest any. Alguns problemes han fet que siga suspés la entrega de l'article. No obstant, l'article apareixerà l'any corresponent al número 4, any 2011.

El Teatre de la Vergonya (Popular, es clar)

2010-08-24T04:01:00.001-07:00

Publicat al Periòdic d'Ontinyent dissabte 21 d'Agost de 2010

El Teatre Echegarai ha estat tema de conversa al llarg d’aquests últims mesos. A les tertúlies de café, a l’arena política o als articles d’opinió, el Teatre de la ciutat ha estat un tema d’actualitat per a quasi tots els sectors de la ciutadania per diversos motius.

En primer lloc per la proposta de canvi de nom del Teatre de l’associació “La Nostra Terra”, tant mal duta a terme per un ajuntament que no va escoltar a cap tècnic en musicologia ni cap comissió experta en recuperació de compositors. I tant mal resolta, com tots sabem, amb l’existència absurda actualment de dues sales anomenades Gomis: la del carrer major propietat de CaixaOntinyent i la municipal abans anomenada Polivalent. Tant ineludible era fer el ridícul d’aquesta manera, senyors del PP?

En segon lloc, el Teatre fou portada per la reforma que havia de ser asumida per el govern de Camps. La Generalitat Valenciana havia de fer-se càrrec de la reforma integral del nostre Teatre. Però, l’ajuntament d’Ontinyent que és molt donat a perdonar-li coses a Paco Camps, davant l’arribada dels diners del plan ZP, va perdonar la inversió a un PP que ha deixat les arques valencianes tremolant després d’anys de balafiament, gürtels, copes amèriques i una pèssima gestió. Es realitzà la reforma gràcies als fons vinguts de Madrid i, així doncs, el govern de Camps quedava exempte de reformar el Teatre amb la condició, això sí de dotar-lo de l’equipament adient. Tothom és conscient que si la reforma haguera estat en mans de la Generalitat, a dia de hui el Teatre seguiria entre runes, aplaçaments i mentides.

I en tercer lloc, l’incompliment novament de Camps i Trini Miró amb la negativa a pagar l’equipament del Teatre. Ara bé, l’ajuntament ha donat, 19 mesos després, amb la solució. Es tracta d’un conveni que permet al (des)govern de Camps pagar l’equipament promés en un periode de sis anys, que li deixen la via lliure per fraccionar els 800.000 euros com ho dessitjen si disposen de crèdit, i que tindrà que avançar (si es que pot, amb el deute que acumula) l’ajuntament de tots els ontinyentins. Es tracta d’un conveni altament abusiu i que perjudica al propi consistori. Fet i fet, l’Echegarai és el nou símbol de la marginació d’Ontinyent per part del Partit Popular, de la incapacitat d'aconseguir finançament extern de l’alcaldessa i és símbol de la nefasta gestió cultural de la regidora de Cultura.

Parlem de teatres i de xifres que hom pot contrastar amb unes hores als diaris i butlletins de la Conselleria. La Generalitat Valenciana ha invertit aquest any més de 3’4 milions de euros en la totalitat del projecte del Teatre Río de Ibi. A més a més, són més de 5 milions de euros els que ha invertit en el Teatre Payà de Borriana, com són 500.000 euros en el Teatre Juan de Juanes de la Font de la Figuera, i la xifra ascendeix a 7 milions de euros en el Teatre Escuela Chapí de Villena. I nosaltres els perdonem la reforma i encara no l’equipen? Quina barra que tenen! I quina poca vergonya! Que sàpiguen els ontinyentins que no es tracta doncs, de falta de liquidesa o de tràmits parlamentaris sinó que la situació de l’Echegarai és una llarga història de mala gestió, de desgovern, de l’agravi comparatiu que sempre fa el PP amb Ontinyent i de la molt poca vergonya per part d’alguns. Ja en tenim prou de vergonyes i misèries, no?

SIMA en FESTIVAL

2010-08-23T09:08:00.000-07:00

Sima, la nova versió elaborada per produccions 451 (Jonathan Bellés) i nova música de M.A. Múrcia i Cambra estrenat al festival Internacional de Curts de Bunyol 2010 el divendres 23 d'Agost.

Bilbo and my Music

2010-08-03T07:13:00.000-07:00

Guggenheim & the composer Miquel Àngel Múrcia i Cambra

Puppy & Bilbo.

Bilbo, fashion city, urban and amaizing!

Leonardo Balada and Me

2010-07-27T07:14:00.000-07:00

It has ended the conference of musical work with the American composer Leonardo Balada in the city of Valencia. I have passed, a great meaning of the music and their thematic development, some wonderful days with a composer who has a great capacity of work. He liked my music a lot (Balada) and probably was interpreted in the U.S.A with the Carnegie Contemporany Orquestra.

***

A fini les journées de travail musical avec le compositeur américain Leonardo Balada à la ville de Valence.
J'ai passé quelques jours merveilleux avec un compositeur qui a une grande capacité de travail, un grand sens de la musique et leur développement thématique. Ma musique lui a tres plu à Ballade et probablement interprétée aux USA avec la Carnegie Contemporany Orquestra.

***

Ja han acabat les jornades de treball musical amb el compositor americà Leonardo Balada a la ciutat de València.

He passat uns dies meravellosos amb un compositor que té una gran capacitat de treball, un gran sentit de la música i el seu desenvolupament temàtic.

La meva música li ha agradat molt a Balada i probablement siga interpretada als USA amb la Carnegie Contemporany Orquestra a Pensilvania.

Estrena Quadern de Recerca 2 de Juliol 2010 València

2010-07-12T04:47:00.000-07:00

Video of the première of the quartet of miquel àngel múrcia i cambra edited by Rivera Mota Editors S.L.

Magnétoscope de l'étrenne du quatuor de miquel àngel múrcia i cambra édité par Rivera Mota Editeur S.L.

Vídeo de l'estrena del quartet de Miquel Àngel Múrcia i Cambra editat per Rivera Editores S.L.

http://www.youtube.com/watch?v=tD4pHpyGBPQ

VÍDEO

Carta adreçada a un lamentable professor d'harmonia.

2010-07-04T15:08:00.000-07:00

El dissabte va tindre lloc l'estrena de Quadern de Recerca a l'auditori del Nou Conservatori en la Setmana Inaugural del Centre. Estar allí ja programat és un luxe. I jo ho vaig estar amb una peça que m'estime molt però que evidentment és molt antiga. (2004)

Quan la meva obra va finalitzar, un professor d'harmonia del conservatori Superior va realitzar uns comentaris crítics, al mateix moment que jo m'aixecava per imperatiu del públic.

-"·Mira que vindre amb una camiseta. Tot un compositor, un poc de dignitat, una camisa o algo..."

El Xafardeig del que fou un lamentable professor meu és el mal menor, encara com.

Vosté senyoret T.G. és el paradigma de la vergonya dels músics. Vosté és el compositor "de la pose" que valora sobre tot l'actitud. Per això vosté es pensa més que cap altre compositor perqué vosté s'ho creu, es calça un bon tratge d'aqueixos de Camps, i discorre per les sales quan afrutadament (de uvas a peras) li estrenen alguna peça medíocre.

Vosté, senyoret T.G. professor d'harmonia del Conservatori és el paradigma de l'enveja. Perqué en cap moment feu un comentari professional i crític cap a la meva peça. A vosté sols li importava que jo no portava camisa i anava mudat, com els diumenges quan gent com vosté va adreçada cap a l'església.

Vosté no tenia cap comentari cap a la meva obra. I allò interessant hauria estat que criticara la textura, la poca contemporaneitat de les línies, la repetició massa abusiva del tema principal, o d'atres. Però no. De vosté no es pot esperar res.

Quelcom recorda quan misóginament acusava a una gran compositora d'obtindre una plaça a canvi de actes sexuals. Misoginia enmascarada de enveja, de la gran rival de la seva promoció a la que mai igualara en res.

Però vosté és així, riu i li fa tot picoretes. Es riu d'aquell, i de l'altre, i de nose quí perque es fica una camiseta en una estrena.

La crítica a la peça no va existir i hi havia molt que dir ja que és una peça eminenment del període meu com a estudiant....La peça que em van estrenar estava escrita quan jo tenia 22 anys, i li va agradar molt al mestre Leonardo Balada. Però vosté a aqueixa edad no composava res, com ara. Vosté es dedicava a realitzar xafarderies, com la del divendres, com la de fa 10 any front a una senyora digna.

Senyor T.G, jo em pose la roba que em dona la gana, faltaria més, i no experimente cap teatre experimental per mostrar al món que soc compositor. Perqué el compositor no es fa de vestir d'una manera, riure d'altra, portar un model d'ulleres o posar-se les mans al darrere de l'espatlla...

Seguisca fent rialletes, xafardetjos, i gracietes de tot el món que enveja. Perque tots els alumnes que hi van estrenar allí ja el superen en coses aconseguides. Perqué són seriosos. Treballen i no són sols una actitud buida i intelectualment nefasta.

Li dedique aquesta carta, per exemplificar un tipus ideal del músic-compositor típic d'aquest país:

mediocre, poc treballador, i molt envejós.

Gràcies al destí, no em queda res al meu cervell de la seva nefasta tasca pedagógica.

PROGRAMA DE CONCERT DIA DOS DE JULIOL

2010-06-30T05:11:00.000-07:00

2 DE JULIOL. ESTRENA DE QUADERN DE RECERCA.

2010-06-19T03:04:00.000-07:00

El divendres 2 de Juliol al Nou Conservatori Superior de València, (situat al carrer Cineasta Ricardo Muñoz Suay), darrere de la Ciutat de la Justícia Valenciana i el C.C. El SALER, s'interpretarán les obres que han estat publicades d'antics ex-alumnes d'aqueix centre, en un acte inaugural que inaugurará aqueix centre educatiu de nova construcció.

És per a mí, un plaer com a ex-alumne d'aqueix centre, dir-vos que el meu quartet "Quadern de Recerca" (editat per Rivera S.L.) serà interpretat en estrena absoluta a aqueix concert del dia 2 de Juliol, a les 19'00 de la vesprada.

D'aqueixa manera, vull compartir aquesta bona notícia amb vosaltres, en un acte tan bonic, on obres de compositors que han passat acadèmicament pel Conservatori Superior, siguen les que estrenen aqueix Auditori.

A més, agraïr a Ana Fostestad i als músics el quartet de corda, la seva professionalitat, a tots els assatjos que hem tingut per preparar l'estrena. Gràcies.

QUADERN DE RECERCA. UNA NOVA PUBLICACIÓ AL MERCAT EDITORIAL.

2010-06-14T07:42:00.000-07:00

L'editorial Rivera publica el quartet de corda "Quadern de Recerca" del compositor valencià.

Aquest més de juny ha sortit a la llum la segona partitura al mercat editorial de Miquel À. Múrcia. El seu preu és de 28'90 Euros i es pot adquirir a qualsevol tenda Rivera de l'Estat espanyol.

A més d'aquesta partitura, al maig de 2010 es va publicar "Getsemaní 519" per l'editorial La mà de Guido. Miquel À. Múrcia ha trencat amb força el gel al complicat món de la publicació de la composició musical.

_________________________________________________

Quadern de recera. A NEW PUBLICATION IN THE PUBLISHING MARKET.

The publishing company Rivera Editores publishes the quartet of strings "Quadern de Recerca" of the Valencian composer.

This more than June the second score has come out to the light to the publishing market of Miquel À. Múrcia. Its price is from 28'90 Euros and can be acquired on any tent of Rivera in Spanish State.

Besides this score, in May of 2010 "Getsemaní 519" was published for the publishing company La ma de Guido. Miquel À. Múrcia has broken the ice with strength in the complicated world of the publication of the musical composition.

______________________________________________

UNE NOUVELLE PUBLICATION AU MARCHÉ ÉDITORIAL.

La maison éditorial Rivera publie le quatuor de corde "Cahier de Recherche/Quadern de Recerca" du compositeur valencien.

Celui-ci plus de juin la deuxième partition est sortie à la lumière au marché éditorial de Miquel À. Múrcia. Son prix est de 28'90 Euros et peut être acquis à n'importe quel magasin espagnol.

En plus de cette partition, en mai 2010 "Getsemaní 519" a été publié pour la maison éditorial La ma de Guido. Miquel À. Múrcia a cassé avec force la glace au compliqué monde de la publication de la composition musicale.

_______________________________________________

"QUADERN DE RECERCA" EINE NEUE PUBLIKATION IN DEM VERLAGS-MARKT.

Der Verlag Rivera publiziert das Seilquartett "Quadern de Recerca" des valencianisch Komponisten.

Dieser mehr als ist die zweite Partitur Juni zum Licht zum Verlagsmarkt von Miquel À. herausgekommen Murcia. Sein Preis ist von 28'90 Euro und kann Rivera de l'Estat in irgendwelchem Geschäft spanisch gewonnen werden.

Zusätzlich zu dieser Partitur publizierte man im Mai 2010 "Getsemaní 519" fürden Verlag "LamadeGuido". Miquel À. Murcia hat mit Kraft das Eis in der komplizierten Welt der Publikation der musikalischen Komposition gebrochen.

El desmantellament del País Valencià.

2010-06-10T07:04:00.001-07:00

El País Valencià ha sofert un desmantellament sens precedents des de l'arribada de "Paco" Camps al govern de la GVA. Des de fa ja uns anys, patim una fuga de capitals, destrucció del teixit industrial bàsic, i una miopia dels conciutadans front un model de país de "events" i "corrupció política sens compromisos".

Avui, després de la CAM, ha vingut la defenestració de la Gran caixa valenciana, BANCAJA (com als del PP els agrada dir-la) i amb aquesta absorció de les caixes valencianes deixen a CaixaOntinyent com la única amb matriu eminentment valenciana, i amb el país valencià tocat de mort econòmicament amb la pérdua del control financer.

Aquesta és la punteta del govern de Francesc Camps, que passarà als llibres de història com el molt honorable president d'un consell que va acabar per esborrar el país valencià del mapa europeu de les nacions prósperes.

I...

Per a quan una reacció dels valencians?

Existeixen els valencians?

Getsemaní 519 difusió. Novetats.

2010-06-01T12:13:00.001-07:00

Avui penje novetats sobre la meva tasca musical:

La Partitura meva publicada a l'editorial de La Mà de Guido S.L. "Getsemaní 519" dedicada a la meva amiga Mª José Micó Ribera ja es pot consultar a la Biblioteca d'Humanitats de València "Joan Reglà" Que l'han adquirit.

En breu, estarà disponible a la Biblioteca Central de la UPV. I ja està disponible per a consulta en els fons de l'Institut Valencià de la Música de la Generalitat Valenciana.

Tot no anaven a ser notícies dolentes.

Amb ganes de Magritte Drôle de Bonhomme

2010-05-31T02:59:00.000-07:00

Ja tinc ganes de vore com naix el xiquet anomenat "Magritte Drole de Bonhomme" que tant be han portat a la fi Tant Bellés com Heredia i tot l'equip.

Segueix a l'espera de que em confirmen que els canvis són correctes o que hiah que modificar coses noves. Espere que prompte Bellés acabe amb els treballs de Madrid per engegar de nou la màquina Magritte.

Mentrestant, comence amb la feina del doctorat, i l'article per a la Revista Itamar.

Conservadorisme o Progressisme Musical: El dogmatisme de la definició.

2010-05-28T04:08:00.000-07:00

No parle de política, és evident. Avui parle d'actitus vitals quasi dogmàtiques que defineixen a la gent en blancs i negres, en rojos i blaus, en gris i colors, en conservadors i progressistes. I és que aquesta setmana se'm va fer un comentari que em va fer pensar molt al voltant de la meva actitud cap al món musical: Ets un poc conservador, em va dir una senyoreta de cabells desorientats mentrestant treballavem els retocs de Magritte Drôle de Bonhomme. Aleshores les meves neurones que són profundament radicals, incisives i adverses a tot allò que sone a conservadurisme, recalcitrant i idees dogmàtiques es van sublevar. Tot i que, el comentari venia a propòsit d'una actitud musical.

Jo, un compositor jove, que residia a València era conservador per no botar lluny d'aquest forat negre dit Espanya i buscar-me les Amèriques musicals. O les Europes.

Aqueix concepte, que és un dogmatisme clar, enllaça l'estada en llocs físics amb actituds intel·lectuals directament proporcionals. Per tant, jo seria artísticament conservador per conformar-me en crear a ma casa, prop de la mar mediterrània. Tot i que, malgrat aquestes acusacions amigables, la meua música estèticament està anys llum en radicalitat front a la seua concepció de la imatge. Però allò vàlid no són els conceptes artístics propis, més bé té més validesa el concepte metamusical d'on es crea la música.

Avui ja no estem al segle XIX. Gràcies, realment, i menys mal. Aqueixa idea d'associar l'exil·li cultural a la modernitat creativa són dogmes del segle XIX i fruit d'un pensament molt associat al conservadorisme artístic europeu. Pensar i definir que l'art necessita avui d'una emigració directa és viure en altre món i subratllar l'evidència de qui pensa de manera antiga, arcaica i molt retrassada (en el concepte físic de retard) és aquell qui concebeix el dogma.

Amb les noves tecnologies de la comunicació, les xàrcies (com diria Albinyana al defensar un lèxic d'arrel valenciana i balear igualment vàlid al lèxic oriental català) de la informació, i les relacions 2.0, han canviat el món de manera radical. Avui ja no cal anar a la "villa i corte" per estar-hi al dia. Avui ja no és un carca aquell que treballa a la Seu d'Urgell lluny dels pols d'atracció institucionals, sinó aquell que la seua música-art-imatge sembla més a prop de Mahler que no pas de Schönberg.

Jo no he li negat mai a la meva música el dret a enllaçar-se més enllà de la mediterrània. I si hom em coneix sap que el meu concepte de la vida, inclou un concepte de desenvolupament musical que dessitjaria la propulsió de la meva música cap l'eix mediterrani. Mai he dessitjat estrenar sols en Ibi, Sax i Albaida. (Encara que això tampoc té res de roïn, deixem ja de banda els dogmatismes), i sí recerque a la meva música un llenguatge contemporani d'eminent arrel mediterrània, en ampli espectre.

Però per la simple raó de viure al país valencià, no es pot jutjar l'actitut artística d'una persona. Per què a la fi, són dogmes i relacions causals (a porta directament al resultat b) que no són certes. Des del País Valencià es pot realitzar música molt bona, i molt contemporània.

És, l'actitud i la creença de la marxa "física" del personatge-creador a l'exterior, la que és un concepte retrogradat, antic, i en desús. El que importa és la música en sí. Les noves tecnologies han desterrat la obligatorietat de moviment que altres compositors van tindre que assumir. (Gomis marxa d'Ontinyent a València, Barcelona, Madrid, Paris i Londres) i conec molta música reconeguda europea que s'ha fet des de València, i molta música de molts creadors "d'aquests els de la pose" que lluny de sa casa, han fet una merda lamentable.

Així que reconsiderem que és més conservador, si el "prejudici" d'una opció vital, o "el contingut" d'una obra d'art. Sembla de vegades, que el segle XIX no ha sortit mai de les nostres vides.

És l'etern retorn del concepte Romàntic i de la posse d'artista romàntic.

MIQUEL A. MURCIA I EL PERIODIC D'ONTINYENT. DISSABTE 8 DE MAIG DE 2010.

2010-05-08T12:42:00.000-07:00

El periòdic d'Ontinyent avui en dia el mitjà més segur, independent i fiable d'Ontinyent, amb més prestigi, s'ha fet ressó de la notícia sobre la publicació de Quadern de Recerca i Getsemaní 519.

María Oviedo canta per a Magritte Drôle de Bonhomme

2010-04-29T08:32:00.000-07:00

Parlar de Drôle de Bonhomme sería molt llarg. Ací us deixe unes imatges del que està essent la part final d'aquest documental que ens porta a tothom bojos completament amb el temps.

Tal i com us vaig anunciar, penjaria les fotografies que tot l'equip esperaveu. María Oviedo al Estudi Remifalando Música treballant amb Miquel Àngel Múrcia i Cambra parts de Magritte Drôle de Bonhomme.

Prompte tot açó serà records d'un bon treball.

Qué puc dir de Maria? Que és treballadora, sensata, i molt professional, oberta a totes les propostes que li fem sens pors.. Així dona gust treballar.

DIFUSIO GETSEMANI 519.

2010-04-27T02:06:00.001-07:00

La publicació de "Getsemaní 519" s'ha fet ressó molta premsa valenciana. Gràcies a tots, per l'ajuda. Sincerament, en un món tant complex com aquest.

CIMAPOLO d'ALCOI

http://www.cimapolo.com/val/index_2.html

ARA MULTIMÈDIA

http://www.aramultimedia.com/default.asp?id=4913

I ja ha estat adquirida a la Biblioteca Joan Reglà de la Universitat de València.

www.trobes.uv.com

GETSEMANI 519 JA A LA VENDA.

2010-04-23T08:47:00.000-07:00

Mai m'hauria imaginat que quan vaig escriure aquestes dolores notes per la teva mort, algun día d'aquestos seria la meua primera partitura al mercal de la música impresa. Avui estic pletòric. Ha sortit a la venda "Getsemaní 519" el 23 d'Abril, i qué millor que siga la teva partitura la que encete aquesta part de la meua professió, l'edició de la meua música. A

Ara, tard o prompte, algú veurà la teva partitura i l'escriurà, interpretarà, etc...La partitura està disponible a les botigues habituals com Casa Beethoven, Audenis, Tritó, i Piles. A més de poder adquirir-les a la pàgina on-line europea de SheetMusicPlus o la britànica d'arezzomusic.com A més, serà repartida per biblioteques dels principals conservatoris e l'Estat espanyol; a més es poden comprar tant amb paper, com amb PDF.

El telèfon per fer la comanda és Tel 34-93-7257052

A LA MEMÒRIA DE LA MEVA AMIGA Mº JOSE MICO RIBERA.

Ja disponible a la web el nou material .Openning de Magrite. Drôle de Petit Homme...

2010-04-22T05:14:00.000-07:00

Ha estat aquest matí quan el principi del documental produït per Produccions 451 amb Jonathan Bellés i Beatriu Heredia al cap, amb la col·laboració del Museu René Magritte de Brusseles i AJC, han penjat els cinq primers minuts de música del Pròxim Documental Oficial.

Amb aquesta estrena del Openning de Magrite Drôle de Petit Homme, presentem una mica de tot el dur treball que ha supossat per als artistes Bellés i Heredia i tot l'equip que li ha ajudat i ha estat involucrat. Aquest projecte no és un salt qualitatiu, és quasi un suicidi qualitatiu.

http://www.vimeo.com/11108607

La composició ha estat dura, i comença a veure la llum. Voldría donar les gràcies a tots aquells que m'han expressat l'enhorabona per aquestos cinc minuts que heu escoltat. Gràcies per totes les paraules plenes de gratitut. Gràcies a elles, totes les complicacions dubtoses d'aquest projecte s'esborren per deixar una bona imatge.

Encara queda feina, i treballar amb María Oviedo, que acabarà per donar-li el punt brutalment estètic.

Gràcies per tot.

http://www.vimeo.com/11108607

MAGRITTE DROLE DE PETIT HOMME

2010-04-10T10:03:00.000-07:00

Estimats amics.

Aquí seguim, realitzant la música del Documental de Magritte. El documental ja està finalitzat i si tot va bé, prompte podrem anunciar novetats.

Aquesta setmana ha estat de treball intens, ja que tota part incial és sempre complexa, diguerem que els tres minuts d'una peça sempre marquen la totalitat de l'èxit o el fracàs. Llavors ha estat una gran responsabilitat tindre que realitzar una bona frase inicial per aquest projecte.

Aquesta setmana Maria Oviedo comença a treballar amb la veu, que si més bé no és complexa, si és efectista.

Aleshores, prompte penjarem a la web, al blog i al twitter, les fotografies del treball.

Un mantindrem informats.

Vicent Soler, Catedràtic d'Economia Aplicada parla d'Identitat Valenciana i ECONOMIA.

2010-03-26T11:08:00.001-07:00

aquesta informació és de PACO CERDÀ VALENCIA, del LEVANTE-EMV.

Avui he preferit inserir aquest text que em sembla d'allò més interessant.

Con la batalla sentimental, lingüística y cultural del valencianismo embarrancada, hay otro sermón con el que intentar convencer a los agnósticos del País Valencià: el bolsillo. Lo defiende el economista Vicent Soler: el PIB valenciano crecerá más si aumenta el identitarismo.
PACO CERDÀ VALENCIA Si usted es tendero, operario de fábrica o parado y cree que el valencianismo es algo abstracto que no da de comer, está en un error. Un nivel más elevado de conciencia identitaria de los valencianos mejoraría sus perspectivas de progreso económico. La idea no es de un nacionalista excitado por himnos y banderas o de un político en campaña, sino del catedrático de Economía Aplicada Vicent Soler. Y es fácil de sintetizar: el aumento del sentimiento indentitario refuerza la cohesión social y potencia el capital social como factor intangible de crecimiento económico.
Soler defendió anteayer esta conexión entre valencianismo y crecimiento económico en el seminario que organiza la asociación Tirant lo Blanch. "La interacción entre el fenómeno de la glocalización y el papel que juega una buena dotación de capital social en el crecimiento económico permite concluir que las identidades, como implementadoras de cohesión social [léase mejora de la atmósfera social e institucional], pueden añadir potencial de crecimiento a un país", afirmó Soler.
Por ello es clave para la economía valenciana, añadió, "el grado de autoestima como pueblo y el interés por lograr visibilidad como tal mediante el cultivo decidido de las señas de identidad, particularmente de la lengua".
No es una reflexión extemporánea. La renta per cápita de los valencianos lleva 15 años en caída libre en comparación con la española. En 1995 compartíamos el mismo nivel. Ahora, en cambio, la renta per cápita valenciana es 11,4 puntos inferior a la media estatal.

La "invisibilidad política"
Además del cambio de modelo económico que necesita la economía valenciana -y que pasa por potenciar la economía del conocimiento, de la diferenciación y el valor añadido-, Soler advirtió que también es necesario potenciar el sentimiento valencianista. "La invisibilidad identitaria y lingüística de nuestras instituciones comporta, sin duda, una pérdida de peso institucional en España y Europa", advirtió Soler. Esta pérdida de peso ha acabado acarreando "la desatención de nuestros intereses y necesidades", dijo, "en el diseño de las políticas económicas y las estrategias territoriales, así como en el reparto de los presupuestos públicos y de la inversión en infraestructuras".
Los catalanes, ejemplificó el catedrático de la Universitat de València, "han sabido hacerse oír y valer". A los valencianos, en cambio, la "invisibilidad política" les ha hecho "débiles" en sus reivindicaciones. La moraleja es simple: "Difícilmente el pueblo que no se respeta a sí mismo puede esperar ser respetado por los otros", concluyó Soler. Por ello, dijo, "hace falta una inmensa labor pedagógica para convencer a nuestra gente de que la cohesión social y la visibilidad identitaria es un instrumento inmejorable para lograr mejorar las capacidades de crecimiento económico y la calidad de vida de todos nosotros".
Según remarcó el ex candidato a rector, "la ideología nos ha salido muy cara a los valencianos". Porque igual que la unión identitaria daría más fuerza económica, "las polémicas identitarias" se han traducido en una deseconomía. Es decir, un factor que ha jugado en contra del crecimiento valenciano al enrarecer el ambiente. "Es el caso del anticatalanismo, que ha salido muy caro a los valencianos" por la frustrada cooperación con Cataluña. Así es que, según la teoría Soler (apoyada en premios Nobel y otros economistas), da igual que usted sea tendero, currante o parado: reforzar la identidad valenciana le sale a cuenta.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/03/26/refuerzo-identidad-valencianista-traduciria-mayor-progreso-economico/690863.html

Ontinyent: Fracàs cultural sens pal·liatius

2010-02-27T10:06:00.000-08:00

Publicat al Periòdic d'Ontinyent 27/02/2010. L'article de la setmana.

Ara fa tres caps de setmana se celebrava a la ciutat de València el festival “Nits d’Aielo i Art”, per tercer any consecutiu a l’exili des de l’arribada del PP a l’Ajuntament d’Aielo de Malferit. Aquest referent cultural internacional dirigit per Llorenç Barber, va haver d’emigrar de la seu originària davant la ignomínia cultural dels governants locals, a l’espera de temps millors.

Però el cas d’Aielo de Malferit no és extraordinari, perquè els ontinyentins també patim una aspra eixutesa cultural des que la dreta es fera càrrec del govern local. Hui, tres anys després, sols podem definir la gestió pública cultural de la ciutat com un fracàs sens pal·liatius. És propi de les tertúlies de café ontinyentines qüestionar-se si la responsable de Cultura es guanya el sou, davant les evidències del desert en què ha convertit la programació d’Ontinyent, perquè la percepció és que els resultats de la gestió d’Imma Martí són mediocres i decebedors.

Les propostes culturals que venien al programa electoral del PP, el contracte amb els ciutadans, han esdevingut paper mullat. A hores d’ara no hi ha cap conservatori nou, cap campus universitari al llit del riu, ni cap museu Josep Melcior Gomis o museu del tèxtil. O, per on para la “Ciutat dels Museus” en què anaven a convertir a Ontinyent? I com?: reduint els horaris d’obertura del MAOVA, per exemple? Un grau de compliment del seu programa electoral decebedor, que ni se’n parla.

En efecte, el fracàs cultural s’estén a altres àmbits. No cal recordar molt els problemes amb la Universitat de València, que reduirà un 40 % les places de Magisteri per la manca d’ajuda del consistori ontinyentí, tal i com publicava aquest diari. I en aquest context, el PP ha arraconat encara més la nostra llengua, en una actitud consentida inicialment pel PSOE, de manera que el requisit del valencià ha sigut suprimit de l’accés a la funció pública municipal, amb la sola oposició del BLOC.

A més a més, no podem oblidar el desdeny deliberat, fins a l’extinció, de la revista Alba: la que fóra la joia de la corona del Servei de Publicacions municipal (el qual ja, tampoc, ni dóna senyals de vida, ni s’espera que en dóne, més enllà d’alguna pseudomonografia autolaudatòria). L’Alba és (o ja n’hem de parlar en pretèrit: “era”?) un referent científic que transcendeix (transcendia?) les fites del País Valencià. Aquesta tasca l’han feta possible, mentre ha durat, el rigor i la constància dels qui la dirigiren i els nombrosos investigadors que hi col·laboraven: tant uns com els altres, “gratis et amore”. L’Alba compliria enguany vint-i-cinc anys, el mateixos que acaba de fer l’Almaig ara fa dos mesos: eixa publicació parenta de continguts i que tan meritòriament com puntual ve editant l’associació La Nostra Terra. Però el govern municipal del PP l’ha sentenciada a l’ostracisme, si no a la desaparició definitiva. No hem d’oblidar que, vora de tres anys després d’haver eixit de la impremta la seua última edició, corresponent als anys 2005/2006 i dedicada al nostre compositor J. M. Gomis junt a altres rigorosos estudis, està encara per fer la seua pública presentació. L’acció cultural d’aquest govern és, vist el que hem vist, mesquina; i per si ací tocara, que també hi pertoca, ni tan sols han mostrat interés (o sensibilitat; inclinació; disposició; o mirament, si de cas) per dedicar el “Teatre Echegaray” a honrar el nom del compositor valencià més universal i fill d’aquesta vall blanca: Gomis.

És aquesta manera d’actuar una mostra de com d’importants són per al Partit Popular d’Ontinyent la cultura, els estudis i les arrels locals i comarcals?

En marxa la nova web gràcies al treball de PalmerStudio (c)

2010-01-27T09:02:00.000-08:00

Hui us informaré d'un secret, i és que estem treballant en una web que substituisca la web anterior www.miquelangelmurciacambra.tk per fer-la més funcional i més atractiva, senzilla i molt més dinàmica. És per això que l'enginyer i dissenyador DavidPalmerStudio està realitzant proves, ja he vist el resultat i estic completament meravellat.

Són dies de repós de l'activitat, mentres arriben encàrregs, es prepara tot allò de Bèlgica i prepare partitures per a publicar, tot pareix que va molt poc a poc. Prompte està ja inmenrs en la tesis doctoral...

Així que aprofitaré ara.

Per cert, ja soc membre de L'AMEE. Ha costat un poc ja que soc un poc tarambana per aquestes coses, però aquest any abans de que s'acompliren els plaços ja ho vaig solventar. Estava pendent d'associar-me des de feia dos anys. Ara ja soc de l'Associació de músics electroacústics de l'Estat Espanyol.

;)

A tota professió hi ha farsants, però a la composició...

2009-11-21T13:56:00.000-08:00

Si en aquest món de la música, tinguerem que fer cas de tot allò que es xerra sobre nosaltres, tal vegada no alçariem el cap de llit. Ho dic per experiència pròpia.

Tothom ho sap que al món de la composició (com en altres disciplines) esdevé un cas especial de odi i particular atac preventiu. Els nóvels i experimentats compositors participen en un joc del que jo m'excloc fins el final dels temps portats per l'enveja, la ràbia i la fam d'esser més que l'altre. Perque en el fons, no hi ha crítica compositiva i técnica, (de la que en petit comité si que realitze) sinó no veritables compositors que sols anhelen l'èxit d'audiència.

Jo he estat en moltes ocasions part de la crítica de molts dels meus companys. I al principi no ho portava gens bé... A dia de hui, quan els veig, sens cap problema em mostre igual de "colega" que abans, per la simple raó de divertir-me aparentant esser imbècil, cosa demostrada ja que no sóc. A la fi, totes les crítiques i portes tancades que em vau ficar, han anat caent pel pròpi pes de la meua música. Com si d'un canvi brutal, un bon dia vaig decidir a estalviar tanta energia per aplicar-la a coses que em reportaren més interès...

Anem per parts al que avui vull dir. A l'última setmana m'he trobat dos casos rellevants de gent que és important al nostre entorn de la música i que és literalment una autèntica estafa. Algun director de banda d'alguna escola músical de La Vall d'Albaida (que no diré) fins no fa molt, no sabia d'harmonia..i ni tan sols ha finalitzat els seus estudis superiors que tant i tant alardeja...

Altre, un megacompositor de "chica y nabo" que hom considera l'essencia de la música bandística i que al seu primer paràgraf de les webs musicals, comet l'extrany error de mentir en dos ocasions.

NO entenc tanta estupidesa encarnada, i tanta eufòria per crear el que ún no és. Tard o prompte tothom sabem que allò que diueu que sou no ho sou. I no ho sou, perque cada vegada que l'un és perd dirigint la seva banda, o l'altre realitza composicions dignes de abandonar quelcom sala, ens demostreu que sou igual de mediocres que les vostres artimanyes per tapar les vostres vergonyes.

Estimats músics, aneu en compte amb els farsants...que hi han molts rodejant-vos. De tota manera és divertit vore'ls convertits en grans directors que es mouen com la Shakira en mig de l'escenari mentre les trompes desafinen i ell no ho sent, o veure com el gran compositor em dóna la seua má com si d'un obsèqui es tractara. El més divertit, és que són tant idiotes que no presupossen que ja coneixiem les vostres vergonyes.

Els músics a la música.

La resta, a seguir sent un trepa.

Ho confesse: També pense que Gomis no mereix cap Teatre.

2009-11-12T05:13:00.001-08:00

Publicat al Crònica Tribuna el 12/11 de 2009.
La fàbula començava fa mesos. El 24 d’Abril de 2009 a aquesta mateixa tribuna d’opinió celebràvem la proposta de l’associació “la Nostra Terra” que havia cursat una sol·licitud al plenari d’Ontinyent proposant el canvi de nom del “Teatro Echegaray” pel de “Teatre Gomis”. En un acte de ingenuïtat i oblidant la ignomínia cultural d’aquells que la governen en aquesta ciutat, ens felicitàvem per una iniciativa que venia a cobrir part del deute de la ciutat amb el seu músic, aparentment.

Uns mesos després, la senyora Insa va declarar que canviar el nom d’Echegaray pel de Josep Melcior Gomis seria “despullar un sant per vestir-ne un altre” i ens adonem que havíem oblidat una premissa: Allò peculiar dels conservadors espanyols és que no conserven res, a no ser gairebé unes poques idees repetitives i fossilitzades.

Les persones capgirades amb la recuperació gomisiana també vam actuar erròniament, vam actuar amb ingenuïtat i ni tan sols vam preveure una negativa a la proposta. Però, què podíem esperar d’un expedient tant nefast amb Gomis per part d’aquestos senyors que inclou capítols tant vergonyosos com el de la no-presentació de l’Alba nº 20/21 dedicada a Gomis, les no-lliçons manuscrites o la no-casa-museu que va prometre al seu programa electoral qui governa? Com a màxims responsables públics de la ciutat vostès tenen el deure de ser, com a mínim “els més compromesos” amb la recuperació i reivindicació de l’ontinyentí més universal. No obstant això, la conclusió d’aquest desagradable cas esdevé en la retolació de la Sala Polivalent com a Sala Gomis, que no li fa justícia al nostre músic. Agafem-ho amb ironia i sentit de l’humor, serà molt més saludable.

El compositor ontinyentí té el “sant d’esquena” (vestit o no?) i ha de conformar amb anomenar la nova i petita Sala Polivalent en comptes de lluir el seu nom al rètol del Teatre Principal de la ciutat. Si Gomis no retola el nostre teatre principal, no esperem que retole quelcom de sala d’auditori d’un altre indòmit racó. Teatres retolats amb el nom Echegaray hi han molts a tot arreu de l’Estat espanyol, teatres retolats amb Josep Melcior Gomis cap.

Fet i fet, les polítiques de recuperació de músics com Arriaga, Martí i Soler, Carnicer o Telemann han comptat amb el suport social i polític de les seues ciutats natals. És una qüestió bàsica de màrqueting el que ningú “compre” allò gomisià si els seus patriotes naturals l’ignoren i no creuen en ell. Tots tenim a la mà l’explicació evident del fracàs reivindicatiu de la música de Gomis. I quasi tots, en efecte, en som responsables.

No seré jo qui qüestione els mèrits demostrats del senyor Echegaray, però convidreu amb mi que allò que ocasiona més desengany, decepció i contrarietat són l’absència d’arguments al respecte. A la vista de les declaracions de la senyora Insa al “Periòdic d’Ontinyent”, existeix una massa social ontinyentina a qui no li sembla bé eliminar el nom d’Echegaray del Teatre. Entenem que es tracta d’una resposta massiva dels veïns contraris a atorgar aqueix mèrit a l’ontinyentí més universal.

Això sí, quins veïns? Uns veïns que s’han mostrat contraris al canvi, com una mena de societat secreta anti-Gomis, uns veïns sense nom ni cognoms, “revenants” sortits de la mateixa òpera que Gomis va escriure a París. Vostès saben com de senzill és justificar una decisió en nom d’una massa etèria, virtual i quimèrica. I el que és el millor: transvasar la responsabilitat d’una decisió municipal a una caterva de veïns imaginaris.

Siguem rigorosos: realitzem una consulta perquè la gent, amb nom i cognoms, s’expresse al voltant del nom del Teatre. Quina por hi ha? Siguem rigorosos, realitzem la consulta i que democràticament Ontinyent supere ( o no ho faça) el deute que té amb el compositor. La resolució obscura d’aqueixa brillant proposta de “La Nostra Terra” deixa a Josep Melcior Gomis sense saber a quin sant encomanar-se a Ontinyent. Siguem rigorosos, almenys en l’única aportació ontinyentina a la cultura universal de la música.

A la senyora ALCALDESSA INSA: Sant Gomis Colomer i els seus vestits!

2009-11-10T08:11:00.000-08:00

Miquel Àngel Múrcia Cambra

Ara fa dos dissabtes, El periòdic d’Ontinyent es va fer ressó d’unes declaracions de l’alcaldessa Insa en relació amb la proposta de canvi de nom del Teatre Echegarai presentada per l’associació cultural La Nostra Terra. La senyora Insa va declarar que canviar el nom d’Echegarai pel de Josep Melcior Gomis seria “despullar un sant per vestir-ne un altre”. De vestits i tratges en sap molt el Partit Popular, que no veu de bon ull la proposta del nou nom.

No seré jo qui qüestione les preferències artístiques de l’equip de govern municipal ni els mèrits demostrats del senyor Echegarai, però com a màxims responsables públics de la ciutat vostès tenen el deure de ser, com a mínim “els més compromesos” amb la recuperació i reivindicació de l’ontinyentí més universal.

La conclusió d’aquest desagradable cas esdevé en la retolació de la Sala Polivalent com a Sala Gomis, que no li fa justícia al nostre músic. El compositor ontinyentí té el sant d’esquena i ha d’aconformar-se amb anomenar la nova i petita Sala Polivalent en comptes de lluir el seu nom al rètol del Teatre Principal de la ciutat. Allò peculiar dels conservadors espanyols es que no conserven res, a no ser gairebé unes poques idees repetitives i fossilitzades.

A més a més, allò que ocasiona més desengany, decepció i contrarietat són l’absència d’arguments al respecte. A la vista de les declaracions de la senyora Insa a aquest diari, existeix una massa social ontinyentina a qui no li sembla bé eliminar el nom d’Echegarai del Teatre. Entenem que es tracta d’una resposta massiva dels veïns contraris a atorgar aqueix mèrit a l’ontinyentí més universal. Això sí, quins veïns? Uns veïns sense nom ni cognoms, “revenants” sortits de la mateixa òpera que Gomis va escriure a Paris. Vostès saben com de senzill és justificar una decisió en nom d’una massa etèria, virtual i quimèrica. Siguem rigorosos: realitzem una consulta perquè la gent, amb nom i cognoms, s’expresse al voltant del nom del Teatre. Quina por hi ha?

Per a les persones capficades a la figura de Josep Melcior Gomis arriba el moment de no saber a quin sant encomanar-se. Amb aquestes polítiques a casa nostra, la recuperació gomisiana quedarà per a vestir sants. Això que no ho dubte ningú. Gomis, a bon sant t'encomanes!

TEASER MAGRITTE acabado

2009-11-10T08:08:00.000-08:00

Hola a todos!

Tras mucho esfuerzo y días de trabajo, damos por terminado el trailer oficial del documental sobre René Magritte.

Seguiremos trabajando duro en la investigación y en la postproducción del documental, así que os pedimos paciencia a todos.

Enlace directo al teaser: http://www.vimeo.com/7297409o si no, desde la nueva sección documentales: Teaser René Magritte.

Muchas gracias a todos por hacer posible este proyecto.

LE MASQUE DE L'ARTISTE, (extret del Museu Magritte Belgium)

2009-07-23T08:10:00.000-07:00

El "Atelier", el jardín, el comedor y el dormitorio del matrimonio del pintor René Magritte son algunos de los escenarios que se muestran en el video arte "Le Masque de l'artiste" (La máscara del artista).

Esta obra, grabada íntegramente en la casa del pintorMagritte, cuenta con la colaboración de la institución Museé René Magritte (MRM), museo que abrió sus puertas apostando por un equipo joven y dispuesto a trabajar. Dicho equipo, formado por Lila Licciardi, Alejandro Montero, Beatriz Heredia y Jonathan Bellés, elaboró un complejo guión en el que se decidió mostrar mediante imágenes algunos aspectos más íntimos de "le petit bon home".
Hay que destacar la colaboración desde España de dos artistas: Alberto Martínez, que repite como creador de efectos especiales y el compositor Miquel Àngel Múrcia, que tras su último trabajo en "Friedrich y Elisabeth" nos deleita con su música.

Magritte vivió en esta casa situada en la calle Esseghem, corazón del barrio de Jette, a las periferias del centro de Bélgica. Alquilada desde 1930 a 1954, pasó sus mejores años junto a su esposa y artista Georgette.

Actualmente esta casa se ha convertido en un museo de interés mundial, donde centenares de turistas y artistas visitan como punto de partida para comprender la vida de este gran pintor.

"Le masque de l'artiste" ha sido un éxito dentro del museo y también para su director Andrè Garrite, el cual ha dado luz verde a nuestro próximo proyecto: un documental que tratará sobre Magritte y el décimo aniversario de la apertura oficial de su casa como museo.

Teatre Josep Melcior Gomis [publicat al crònica tribuna d'opinió el 24-IV-2009]

2009-04-30T03:15:00.000-07:00

L’associació “la Nostra Terra” ha cursat una sol·licitud al plenari d’Ontinyent proposant el canvi de nom del “Teatro Echegaray” pel de “Teatre Gomis”. I s’aconseguirà solventar part del deute de la ciutat amb el seu músic, aparentment. Haurem de felicitar-nos-en, clar, per la iniciativa que es suma a les veus crítiques que reivindiquen una tasca sincera de recuperació de l’obra gomisiana front a la ignonímia cultural d’aquells que la governen en aquesta ciutat. I dic jo, no seria més adient ficar-li el nom de Josep Melcior Gomis al Conservatori? O el nom complet al teatre? No obstant, la proposta és excepcional en una societat que mou la cultura a colp d’efemèrides.

Fet i fet, Echegaray, és un personatge polifacètic, mite de la tradició liberal espanyola. És a dir, un símbol identitari espanyol, exemple de la invenció de tradicions oficials identitàries dels estats (per mantindre la cohesió i l’ordre social); de la pretesa magnitud de la cultura castellana pels nacionalistes espanyols.

No es tracta, doncs, de desmerèixer l’obra d’Echegaray, puix les comparacions resulten odioses. Gomis no va tindre cap reconeixement oficial espanyol, donada la seua vinculació revolucionària, exiliada i la seua imatge incòmoda. Fet i fet, l’art de J.M Gomis és magistral i sublime. A més, universal. Quins arguments més necessiten els polítics ontinyentins?

A la inversa, on el problema esdevé més irresoluble és al definir els objectius de la recuperació de Gomis? Recuperar és dedicar-li el teatre de la seva ciutat? A més, on està la casa-museu que va prometre al seu programa qui governa? I les lliçons manuscrites? I la presentació de l’Alba nº 20/21 dedicada a Gomis? Comptat i debatut, no és suficient. Un teatre que porta el nom d’un compositor i que no escolta al seu interior ni un sol compàs de la música genial de l’ontinyentí és un gest un tant estèril. Disgressions a una banda, altres músics com Arriaga, han estat rescatats per institucions; símbols i pràctiques de memòria col·lectiva. Entretant, recuperar no és la producció en sèrie de monuments públics, de barbudes figures civils plenes de patriotisme local. Recuperar Gomis és recuperar la seva música que encara dorm. Felicitem-nos-en, clar, i haurem d’esperar a vore en què es concreta. Hem fet Gomis, però ara hem de fer-se gomisians.

PUBLICAT AL CRÒNICA TRIBUNA

http://cronicaopinio.blogspot.com/search/label/OPINIÓ%20%28per%20diversos%20autors%29

La Nostra Terra solicita que el Teatro Echegaray se llame GOMIS.

2009-04-15T03:28:00.000-07:00

Avui penje una informació d'Ontinyent i de la recuperació d'un personatge que com sabeu, porte molt de temps estudiant i reivindicant, avui és un gran dia, i ha de esser motiu d'alegria per tots aquells que hem afegit el nostre muscle a la reivindicació del músic ontinyentí:

La Asociación Cultural “La Nostra Terra” ha cursado una solicitud al Pleno del Ayuntamiento de Ontinyent en la que se propone que, una vez finalizadas las obras de rehabilitación del teatro Echegaray, éste cambie su nombre por el de “Teatre Gomis”. Según se ha explicado desde la asociación que preside Manuel Requena, con esta propuesta de cambio se pretende “honrar y valorar como corresponde la figura del compositor ontinyentí más internacional”, José Melchor Gomis Colomer.

Nacido el año 1791 en Ontinyent y fallecido en París a los 45 años, Gomis fue un compositor romántico de gran éxito en su época, recordado especialmente por ser el compositor del Himno de Riego, himno nacional de España durante la Segunda República Española, aunque también piezas musicales y óperas sobre texto francés entre las que cabe mencionar “Le diable à Seville”, “Rok le barbu” o “Le Revenant”. De esta última ópera se hizo una versión estrenada en el Teatro de la Zarzuela de Madrid en mayo del año 2000, que también sería puesta en escena en Toulouse.

En octubre de 2003, la ópera se interpretó precisamente en el Teatro Echegaray de Ontinyent, bajo la organización de la Societat de Festers, a iniciativa de las comparsas que habían ostentado cargo ese verano, congregando a 700 espectadores coincidiendo con el 167 aniversario de la muerte del músico. En Ontinyent la puesta en escena fue adaptada a las instalaciones del Echegaray, con música a cargo de siete solistas, la participación de tres actores, el Orfeón Universitario y la Orquesta Filarmónica de la Universidad de Valencia, bajo la dirección musical de Tomás Garrido, y con la dirección escénica de Tono Berti, utilizándose un montaje con pinturas de Goya para ubicar las distintas escenas.

El mismo año 2003 se sucedieron otros homenajes a Gomis, como la inauguración de un monumento en su memoria en la Placeta de Sant Francesc de Ontinyent, obra del artista del grupo “La Vila” Ricardo Morales y sufragado con fondos recogidos por las comparsas de Cruzados, Benimerins, Cides y Mozárabes.

Ahora, “La Nostra Terra” aprovecha el cierre del Echegaray para proponer que, junto a éste monumento o a la calle que lleva el nombre del músico ontinyentí, su ciudad natal le recuerde dándole nombre al Teatro que fue adquirido por el Ayuntamiento durante la legislatura pasada, y que está siendo objeto de unas obras de rehabilitación que cuentan con una subvención de más de 2’3 millones de Euros del Gobierno Central.

Ara tot depen de la decisió dels partits PP, PSOE i BLOC de l'ajuntament d'Ontinyent. Encara que no podem esperar molt més d'ells.

NOVES ESTRENES

2009-03-30T08:01:00.000-07:00

Estimados Amigos:

1) En primer lugar se presenta en València el festival PENDIENTE DE FILTRO que ha organizado un circuito de cortometrajes, videocreación, performance y animación en la ciudad de València.

En él se presenta "Friedrich y Elisabeth", cuya banda sonora ha escrito Miquel Àngel Múrcia i Cambra, el Jueves 2 en CA REVOLTA C/ Teresa, 10 a las 20:00h; y dentro de la sección de Videoarte se presenta "París: 1831" y "Sima", cuyas partes musicales también ha creado Múrcia i Cambra, el sábado 4 en Magatzems C/ Túria, 53 a las 20:30h.

2) En segundo lugar, el dia 6 de Abril, a las 19.00 horas, dentro del ciclo VER VISIONES en el centro cultural CAM de València, se re-estrenan dichas piezas en las que Miquel Àngel Múrcia ha escrito su música, banda sonora y videoarte, junto a la imagen del director Bellés.

3) En tercer lugar, esta semana empieza en la facultad de Bellas Artes de Valencia la Semana Cultural 2009. En ella se presentan una serie de talleres y seminarios dirigidos a todo tipo de público.
El martes 31 tendrá lugar en el Salón de Actos de la facultad un Seminario sobre relatos. Allí mismo se expondra el cortometraje; "Friedrich y Elisabeth" de Jonathan Bellés, que el compositor Miquel Àngel Múrcia ha realizado la banda sonora.

Seria un placer contar con vuestra asistencia.

Miquel Àngel Múrcia i Cambra

♬ miqUi: le compositeur

Col·laboració a Vilaweb per la retallada al sector musical valencià

Els centres de música valencians tornen a mobilitzar-se contra la retallada en el sector

formspring.me

La Tara Catarsica

Rèquiem Industrial de La Tara

formspring.me

formspring.me

Nova entrevista als mitjans amb l'assumpte de Josep Melcior Gomis.

Antigues notícies que es quedaràn aci,

formspring.me

formspring.me

Noves partitures que viatjen cap a EUA!

CIRCLE ART CONCERT 1

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Quan els llumS s'apaguen...

AUDICIONS DE AHIR I DE HUI. TRADICIó i AVANTGUARDA,

SOON 30/05/2011 knitting and sounds. Aracne's process UPV CIRCLE ART, MARIBEL DOMÈNECH i M.A.Múrcia

traducció el manifest "Indigneu-vos" Stephane Hessel

Abans que Niepce. Obra per al Taller de Música de València dedicada al Grup de Cordes..

La Primavera de JmGomis

3 anys... *.*

II Processó-Manifestació per les víctimes de la corrupció

WORKING

LA MEDITERRANIA

MIQUEL Á. MÚRCIA IN FESTIVAL DU COURT METRAGE OF THE FONTAINE, DIJON, FRANCE

soon

DECLARACIÓ AQUEST BLOG PERSONAL ES SOLIDARITZA AMB EL TANCAMENT DE TV3 I FA SEUA LA DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)

Ara si demà no.

COMUNICAT- INFORMATIVE NOTE

THINKING ABOUT COMING SOON

HA MORT JORDI ARRUÉ. IN MEMORIAM

Second CD of "Coleccion-AMEE" includes the music of Miquel À. Múrcia

Change design editorial page

My article for Itamar will not be published in number 3, but in the 4 yes.

El Teatre de la Vergonya (Popular, es clar)

SIMA en FESTIVAL

Bilbo and my Music

Leonardo Balada and Me

Estrena Quadern de Recerca 2 de Juliol 2010 València

Carta adreçada a un lamentable professor d'harmonia.

PROGRAMA DE CONCERT DIA DOS DE JULIOL

2 DE JULIOL. ESTRENA DE QUADERN DE RECERCA.

QUADERN DE RECERCA. UNA NOVA PUBLICACIÓ AL MERCAT EDITORIAL.

El desmantellament del País Valencià.

Getsemaní 519 difusió. Novetats.

Amb ganes de Magritte Drôle de Bonhomme

Conservadorisme o Progressisme Musical: El dogmatisme de la definició.

MIQUEL A. MURCIA I EL PERIODIC D'ONTINYENT. DISSABTE 8 DE MAIG DE 2010.

María Oviedo canta per a Magritte Drôle de Bonhomme

DIFUSIO GETSEMANI 519.

GETSEMANI 519 JA A LA VENDA.

Ja disponible a la web el nou material .Openning de Magrite. Drôle de Petit Homme...

MAGRITTE DROLE DE PETIT HOMME

Vicent Soler, Catedràtic d'Economia Aplicada parla d'Identitat Valenciana i ECONOMIA.

Con la batalla sentimental, lingüística y cultural del valencianismo embarrancada, hay otro sermón con el que intentar convencer a los agnósticos del País Valencià: el bolsillo. Lo defiende el economista Vicent Soler: el PIB valenciano crecerá más si aumenta el identitarismo.

Ontinyent: Fracàs cultural sens pal·liatius

En marxa la nova web gràcies al treball de PalmerStudio (c)

A tota professió hi ha farsants, però a la composició...

Ho confesse: També pense que Gomis no mereix cap Teatre.

A la senyora ALCALDESSA INSA: Sant Gomis Colomer i els seus vestits!

TEASER MAGRITTE acabado

LE MASQUE DE L'ARTISTE, (extret del Museu Magritte Belgium)

Teatre Josep Melcior Gomis [publicat al crònica tribuna d'opinió el 24-IV-2009]

La Nostra Terra solicita que el Teatro Echegaray se llame GOMIS.

NOVES ESTRENES

3 anys... .